Xile

Un cop més Xile és afectat per un terratrèmol. No és la primera vegada, tampoc serà l’ última. Tanmateix és la primera ocasió en la qual he tingut que ser una espectadora llunyana. Aquests darrers dies ho he passat molt malament i amb sentiments contradictoris. Alleujament de saber que els meus estan bé; tot i que la distància fa impossible l’ abraçada, la paraula de tranquil•litat i recolzament que tant m’estimaria donar-los. També he experimentat una gran tristesa i desassossec per el meu país que tant estimo. Les noticies que m’ arriben només parlen de dolor, mort i sofriment. M’ agradaria poder compartir aquesta pena i ajudar en el que pogués....

No trobo cap altra forma de materialitzar aquests sentiments que no sigui aquest missatge. N’ escriuré un per cadascuna de les víctimes d’ aquesta enorme tragèdia.

Una abraçada a tots.

Jéssica.

Leer Mas...

Els tracis

Aquesta setmana al APRENEM hem llegit sobre Els Tracis que foren un conjunt de pobles que a l’ antiguitat visqueren a la península dels Balcans ( avui dia nord de Grècia, part de Turquia i gran part de Bulgària). Aquest pobles formaren una civilització, que segon les troballes arqueològiques fetes els darrers anys sembla era molt rica però que ha estat tractada força injustament per l’ historia.

Els tracis fins ara eren coneguts com a genets guerres bàrbars. Tanmateix les evidències materials que s’han descobert darrerament, parlant d’ una cultura complexa,rica i amb creences espirituals elaborades. Per què, doncs l’ historia no els ha fet justícia?

Això em sembla es deu el fet que els relats amb els quals comptem, tots reflecteixen una mirada aliena, és a dir, la forma en què els Romans i Grec veien Els tracis; per la qual cosa era una mirada plena de pors i desconfiança.

Afortunadament nombroses obres materials dels tracis s’ han conservat i han permès fer-los justícia.

Leer Mas...

L' Antàrtida

         Aquesta setmana hem llegit al APRENEM un text que parlava de l’ Antàrtida,aquell continent glaçat d’ enormes dimensions, situat a la part més austral del nostre planeta. 

   Hi deia que és el continent que té el clima més extrem i dur de la terra ,de manera que, fa un fred molt intens durant tot el any i si hi sumen els vents que bufen a gran velocitat i un ambient molt sec; en resulta un lloc poc propici per la habitatge humà. Malgrat això les especies que hi viuen, bactèries, algues, crustacis i fins i tot mamífers: unes dues desenes de tipus de pingüins i també foques, transformen aquest indret en un continent ple de vida.

Totes aquestes especies no estan gaire acostumades a conviure amb l’home, exceptuant, és clar, els pocs científics d’ arreu del món que hi viuen i hi treballen a les seves recerques. Ells fa temps que estan preocupats pels efectes que el canvi climàtic hi té. De fet el text comenta que els darrer anys les temperatures han pujat de forma considerable el que posa en perill l’equilibri de aquest delicat ecosistema.

L’ Antàrtida és un continent net, blanc quasi blau que cal protegir.

Podeu llegir també http://ca.wikipedia.org/wiki/Ant%C3%A0rtida

Leer Mas...

Persèpolis

       Persèpolis és el títol d’ una pel•lícula de dibuixos animats formidable que he descobert aquesta setmana. És tracta de l’autobiografia de la dibuixant iranià Marjane Satrapi.

 

     L’ historia comença quan Marjane era només una nena petita de uns vuit anys molt espavilada i que va créixer en una família que creia a la llibertat i la democràcia al seu país. Els canvis polítics primer, i després la guerra van destruir, malauradament les esperances d’ la família de Marjane i de tots aquells que tenien els mateix ideals a l’ Iran. La vida de Marjane va quedar marcada per tots aquest fets.

       És una historia interessant i entretinguda que ens mostra l’ historia dels darrers anys d’ aquest país força desconegut per la majoria de nosaltres a través d’ uns dibuixos en blanc y negre preciosos i una música estupenda. Parla de la gent que viu a l’ Orient des de un punt de vista humà. Ens mostra tot això que com a éssers humans ens uneix: nostres temors, les esperances, l’ amor però també l’ odio i la bestiesa. A més parla de la complexa relació que existeix entre els que viuen al anomenat tercer món i els que viuen en el primer món.

          És una pel•lícula sincera, recomanable, sublim.

   

Podeu visitar la web oficial a http://www.persepolislapelicula.es/

Leer Mas...

Cristòfor Colom.

El tema d'aquesta setmana al APRENEM ha estat Cristòfor Colom, el descobridor d' Amèrica. En el text que hem llegit es discutia l'origen del navegant i s'aportaven arguments que fan creure en la possibilitat que Colom fos català. Els arguments hi presentats són molt raonables,però el que m'interessa destacar és la convivència força intensa entre diferents llengües que sembla existia a l' època de Colom.

De fet el navegant que segon el text parlava català com a llengua materna, a més feia servir el castellà , l'talia i sabia una mica de genovès i de tosca.

Això em fa pensar que el que coneixem com a globalització no és no més un fenomen d' avui en dia. El mediterrani sempre ha estat un lloc d' intercanvi cultural i lingüístic. El cas del marin Colom n' és un exemple ben clar.
Trobareu més informació sobre Colom en català a la VIKIPEDIA

Leer Mas...

La meva experiència al APRENEM

Fa ja gairabé sis mesos que vaig assabentar-me de l' existència del grup APRENEM per internet. Aleshores jo buscava practicar el català el qual comprenia i llegia força bé, però no havia tingut l' ocasiò de parlar-lo molt. Durant aquell estiu calorós vaig tenir la sort de trobar-me amb aquest grup de gens que es reuneix un o dos cop a la setmana per aprendre e intercanviar llengües. He de dir que vaig trobar més del que pensava.

Hi he trobat una diversitat lingüística i cultural interessantíssima de conèixer i compartir. Hi he trobat també una manera d' integració des de l' igualtat i clar; he trobat persones amb les quals parlar català.

Ara incloc dues mostres de les activitats que hem fet al APRENEM durant aquests mesos. La primera es tracta de un vídeo de l' exposició sobre un aspecte de la cultura catalana que com a estrangers ens cridés l' atenció. Nosaltres vam triar parlar sobre els castells. La segona son fotografies de nostre visita a la radio PAKCELONA. Vam anar-hi amb l' objectiu d' enregistrar la lectura de texts en català que serviran com a material a altres aprenents i a nosaltres mateix.

Leer Mas...

Biografia d' en Vicente Ferrer

El parla.cat ens ha proposat la tasca d’ escriure la biografia d’ algun personatge que ens sembli interessant. Al meu cas he triat escriure sobre en Vicente Ferrer, no només perquè és català, si no també perquè crec que la vida d’ aquets cooperant va ser molt intensa e interessant. Aquesta tasca ha estat l’ origen d’ aquesta entrada.


En Vicente Ferrer va néixer a Barcelona al 9 de abril del 1920, molt jova va ingressar en la companyia dels jesuïtes atret per la imatge heroica d’ aquests. L’any 1952 va ser la primera vegada que viatja a l’Índia, amb l’ objectiu de finalitzar la seva formació espiritual. Allí va començar a treballar pels més pobres, guanyant la simpatia dels pagesos però la desconfiança dels grups dirigents. De fet, l’ any 1968 va ser expulsat d’ aquest país, on va poder tornar, un any desprès i només gracies a l’ intervenció al seu favor de l’ Indira Gandhi.

Al 1969 es va establir a la regió d’ Anantapur, una de les més pobres de l’Índia. Al 1970 va abandonar la companyia dels jesuïtes i es va casar amb la periodista anglesa Anne Perry; amb ella , el mateix any, va crear la Fundació Ferrer, avui coneguda arreu del món per la seva tasca d’ ajuda als més desfavorits de l’Índia.

Aquest any va morir, però la seva obra seguirà endavant gracies a la seva esposa, el seu fill i tots el equip de persones que treballen per la fundació.

Leer Mas...