Michelle Bachellet doctora Honoris Causa

Aquesta setmana vull dedicar el comentari del meu blog a un esdeveniment molt important que ha tingut lloc a la ciutat de Barcelona. Es tracta de l’ investidura de la ex presidenta xilena Michelle Bachellet com a doctora honoris causa per part de l’ Universitat Pompeu Fabra. 
 

Com a xilena aquest nomenament em fa sentir molt orgullosa i com a dona encara més; de fet Bachellet és la primera dona que rep d’ aquesta universitat una distinció tan important. Em sembla que és el reconeixement a una manera de fer i entendre la política molt poc comú avui dia tant en Amèrica Llatina com a la resta del món.

Tot i que sóc molt conscient que el govern no fou perfecte i que s’acaba deixant nombrós problemes sense resoldre al meu país; crec que aquesta dona va saber-nos transmetre la seva senzillesa, el seu calidesa i el seu amor per la nostre terra.

¡Felicitacions Michelle de tot cor!

.

Podeu trobar més informació a http://www.upf.edu/doctorats/actualitat/0516.html

Leer Mas...

Zones d' esbarjo i seguretat

      

El tema de la setmana a APRENEM ha estat la seguretat a les zones d’ esbarjo de nens i nenes o sigui que la conversa anava d’ gronxadors, tobogans, molles etc. i com aquests aparells poden representar risc pels petits quan no s’hi fan les tasques de manteniment necessàries. Totes les advertències i consells que el text dóna tenen com a punt de partida un estudi fet per una coneguda xarxa de supermercats espanyola.

Això que hi deia m’ ha fet pensar a les gairebé nul•les mesures de seguretat que prenien nostres pares que es fiaven de les nostres destreses per caure dempeus des de alçades inversemblants. Tot això ho dic, encara que jo era una nena gens agosarada més aviat era una nena poruga però que m’adonava molt bé de la manera com a altres nens i nenes corrien grans riscs a l’hora del joc. A més, tot i que existien zones d’ esbarjo d’ús exclusiu pels nens, malgrat que no gaires, el que més ens agradava era convertir tot el carrer i totes les coses que hi havia en zones i elements de joc.

Els pares no se pensaven que allò podia representar un perill pels seus fills, ni tampoc el botiguer del barri hauria pensat mai fer un estudi sobre el tema ni el govern hauria portat un projecte de llei amb el objectiu de hi posar ordre.

Suposo que tenim la sort de haver estat una de les darreres generacions que va gaudir de la seva infantesa sense la obsessiva ombra de la seguretat.

Leer Mas...

Champollion i la Pedra Rosetta

    Aquesta setmana a APRENEM hem parlat de Champollion i la seva formidable tasca de desxiframent de la Pedra Rosetta. El text és interessant malgrat que és una mica tècnic. Hi es descriu amb força cura els procediments emprats pel científic per arribar a les conclusions que li van permetre resoldre en només un grapat d’ anys l' enigma sobre el significat dels jeroglífics egipcis.

    Aquesta descripció tot i que m’ha semblat molt interessant, el que més m’ha cridat l'atenció ha sigut la veritable passió que despertava en el lingüista francès l'estudi i traducció de llengües antigues com el copte, el demòtic, el sànscrits entre altres incloent, és clar els jeroglífics egipcis dels quals estem parlant; passió que per cert li va emmalaltir.

    Penso en el goig que experimentava aquest home cada vegada que assolia aclarir el significat d’ aquests estranys signes que composaven aquelles escriptures, la qual cosa li va encoratjar a treballar sense repòs. La tasca a que Champollion va dedicar tota la seva vida fou llavors, preciosa i solitària

Leer Mas...

El llenguatge de les màquines

       El text de Aprenem d’ aquesta setmana parla de diverses eines de processament del llenguatge humà que la tecnologia ha vingut desenvolupant els darrers anys i que avui dia tenim al nostre abast i que podem aprofitar-ne per exemple per aprendre una llengua estrangera.

     Les eines a les quals el text es dedica més intensament són els traductors automàtics; els resums automàtics i el cercadors de resposta.

     Pel que fa als traductors jo els utilitzo força; em resulten una eina molt útil per exemple per a corregir els textos que escric en català, gracies a la traducció al castellà puc adonar-me de un gran nombre de errors. Per aquesta llengua el què més faig servir és aquell que està disponible a la pàgina de la generalitat de Catalunya. En anglès també en empro alguns, principalment el traductor de Google i Babelfish. Ambdós tot i que són molt útils trobo que cal revisar amb atenció les traduccions que ens proposen de l’anglès al castellà i viceversa perquè no sempre són prou bones.

     Les altres dos eines de les quals ens parla el text no les coneixia fins ara i em sorprèn un cop més les possibilitats que ens donen els sistemes informàtics. La que més m’ interessa és la funció de resum de documents, crec que pot estar molt bé per aconseguir una versió abreujada de un text llarg en una llengua que no dominem a la perfecció; això ens permetria una lectura posterior amb una idea inicial dels seus aspectes centrals.

Leer Mas...

La maledicció de Tutankamon

   El text d’aquesta setmana a Aprenem parla del mal de les coves també s' anomena “maledicció de Tutankamon. L’ idea central que aquí es presenta és la contraposició entre dos tipus de pensament: El irracional dels antics, els quals atribuïen causes màgiques a tot això que no podien explicar d’ altra forma i el racional de l’ Home modern que troba en la medicina i la ciència l’ explicació de les malalties que ens amenacen.

   Malgrat que en aquesta idea hi ha una part de veritat penso que és una veritat incompleta. És clar que durant molts segles els homes que habitaven a la vora de les coves tenien plena consciència del perill que aquestes representaven per ells. Això es reflectia en els rituals d’ iniciació als quals sotmetien els bruixots. Només els que eren capaços de passar una estona dins les coves sense morir es mereixien ocupar el càrrec de fetiller. N’ hi havia molts que morien a causa del mal de les coves; N’ hi havia pocs supervivents degut el procés d’ immunització que experimentaven. Ho cert és que aquesta por els servia per protegir-se davant la mancança de coneixements adequats.

    L’ Home modern en canvi, tot i que a l’ època tenia prou coneixements de un gran nombre de malalties i la seva manera de transmissió no va parar atenció en les condicions de insalubritat que hi havia dins les coves. Aquesta minimització del perill va tenir per conseqüència la mort de molts egiptòlogues i espeleòlegs.

Leer Mas...

Xile

Un cop més Xile és afectat per un terratrèmol. No és la primera vegada, tampoc serà l’ última. Tanmateix és la primera ocasió en la qual he tingut que ser una espectadora llunyana. Aquests darrers dies ho he passat molt malament i amb sentiments contradictoris. Alleujament de saber que els meus estan bé; tot i que la distància fa impossible l’ abraçada, la paraula de tranquil•litat i recolzament que tant m’estimaria donar-los. També he experimentat una gran tristesa i desassossec per el meu país que tant estimo. Les noticies que m’ arriben només parlen de dolor, mort i sofriment. M’ agradaria poder compartir aquesta pena i ajudar en el que pogués....

No trobo cap altra forma de materialitzar aquests sentiments que no sigui aquest missatge. N’ escriuré un per cadascuna de les víctimes d’ aquesta enorme tragèdia.

Una abraçada a tots.

Jéssica.

Leer Mas...

Els tracis

Aquesta setmana al APRENEM hem llegit sobre Els Tracis que foren un conjunt de pobles que a l’ antiguitat visqueren a la península dels Balcans ( avui dia nord de Grècia, part de Turquia i gran part de Bulgària). Aquest pobles formaren una civilització, que segon les troballes arqueològiques fetes els darrers anys sembla era molt rica però que ha estat tractada força injustament per l’ historia.

Els tracis fins ara eren coneguts com a genets guerres bàrbars. Tanmateix les evidències materials que s’han descobert darrerament, parlant d’ una cultura complexa,rica i amb creences espirituals elaborades. Per què, doncs l’ historia no els ha fet justícia?

Això em sembla es deu el fet que els relats amb els quals comptem, tots reflecteixen una mirada aliena, és a dir, la forma en què els Romans i Grec veien Els tracis; per la qual cosa era una mirada plena de pors i desconfiança.

Afortunadament nombroses obres materials dels tracis s’ han conservat i han permès fer-los justícia.

Leer Mas...