El text d’aquesta setmana a Aprenem parla del mal de les coves també s' anomena “maledicció de Tutankamon. L’ idea central que aquí es presenta és la contraposició entre dos tipus de pensament: El irracional dels antics, els quals atribuïen causes màgiques a tot això que no podien explicar d’ altra forma i el racional de l’ Home modern que troba en la medicina i la ciència l’ explicació de les malalties que ens amenacen.
Malgrat que en aquesta idea hi ha una part de veritat penso que és una veritat incompleta. És clar que durant molts segles els homes que habitaven a la vora de les coves tenien plena consciència del perill que aquestes representaven per ells. Això es reflectia en els rituals d’ iniciació als quals sotmetien els bruixots. Només els que eren capaços de passar una estona dins les coves sense morir es mereixien ocupar el càrrec de fetiller. N’ hi havia molts que morien a causa del mal de les coves; N’ hi havia pocs supervivents degut el procés d’ immunització que experimentaven. Ho cert és que aquesta por els servia per protegir-se davant la mancança de coneixements adequats.
L’ Home modern en canvi, tot i que a l’ època tenia prou coneixements de un gran nombre de malalties i la seva manera de transmissió no va parar atenció en les condicions de insalubritat que hi havia dins les coves. Aquesta minimització del perill va tenir per conseqüència la mort de molts egiptòlogues i espeleòlegs.




